2020
La Recollida Selectiva a Catalunya
La recollida selectiva presenta una dinàmica creixent a Catalunya en els darrers anys. Tot i el creixement en els diferents components, es destaca una major puixança en els municipis petits de la província de Barcelona.
Entre les diferents fraccions que els municipis recullen selectivament la més rellevant en quilos, en la major part de territoris, és el conjunt d’altres fraccions, aquelles que no són Envasos, Matèria Orgànica, Paper o Vidre. On trobem la poda i jardineria, els voluminosos, ferralla, olis, runes...
Entre les fraccions de recollida selectiva dels contenidors de carrer la matèria orgànica és la que més pes ocupa, arribant gairebé al 30%. A continuació, trobem paper i cartró i vidre. La darrera fracció en pes són els envasos, que suposen al voltant del 10% del total de residus que es recullen de forma selectiva.
Els municipis presenten resultats molt diferents tant en el nivell de recollida selectiva, com en la distribució de les diferents fraccions que es recullen.
Sobre les dades obertes
Sistematitzar els processos i digitalitzar-los aporta valor en sí mateix. Però ja que disposem d’aquesta informació de base, estructurar i organitzar les dades permet que aquesta augmenti de valor. A més de disposar d’una base de dades de registres continuats on podem anar a fer una cerca, ara ens dona informació de com funciona un determinat fenomen.
Tanmateix llegir bases de dades d’Excel o formules estadístiques no és allò més còmode per a molta gent. Transformar les dades en indicadors, traslladar-les a format gràfic i ordenar-les permet que el personal tècnic, regidors i ciutadania en general puguin llegir-les fàcilment.
Com a gestors o decisors de les polítiques públiques ajuda a ser menys dependents de les impressions, dels comentaris, de les queixes d’aquells que criden més, ... I per tant ajuda a tenir una administració més objectiva, més racional.
Les dades obertes és un procés sense marxa enrere, que penja de les noves idees de governança, juntament amb la participació ciutadana i la col·laboració. S’espera que les dades obertes permetin la ciència ciutadana, l’aparició de negocis o emprenedors que poden utilitzar aquestes dades, però realment, el primer usuari i beneficiari d’aquestes dades és la pròpia administració. Perquè són dades del seu àmbit de gestió i perquè suposa un esforç d’organització que permet una major eficiència.
Avís legal · Política de privacitat · © 2015 Gabinet Ceres SL
