ca | es | en
Twitter LinkedIn

Actualitat

01 Agost

2017

El Panell Públic Assessor com a instrument de relació entre les empreses i el seu territori

El Panell Públic Assessor com a instrument de relació entre les empreses i el seu territori

Vivim en un territori divers i complex, i això també vol dir, tot sovint interessant. En ell conviuen espais naturals que necessiten de molta protecció, un important sector primari, pols turístics de primer ordre, grans empreses i indústries, infraestructures, els ciutadans i els turistes. Potser aquí rau la gràcia de viure-hi i treballar-hi, tenir la capacitat i l’oportunitat d’executar projectes engrescadors, oberts, amb molt de potencial per innovar.

 

Hores d’ara a Ceres estem convençuts, i com nosaltres molts altres, de que qualsevol organització, cada dia és més conscient de la necessitat d’incorporar a la seva gestió i a la definició de la seva estratègia les preocupacions i interessos de la societat assumint voluntàriament una responsabilitat cap a la societat. No solament les empreses, també les organitzacions ja siguin públiques o privades. Entenent que l’objectiu fonamental de les empreses és el negoci.

Les institucions i administracions públiques i especialment el món local també està incorporant cada vegada més als ciutadans en la seva gestió. Parlem de Participació, parlem de Governança  o de Govern Obert, experimentant, amb èxits i fracassos, innovant i canviant la manera de relacionar-se amb el ciutadà.

En les empreses, en aquest article ens hi centrem, aquest compromís es podria emmarcar en el concepte de Responsabilitat Social, representa un repte en la gestió comunicativa de les organitzacions i en particular de les empreses que poden tenir un impacte important sobre el seu entorn: ja sigui econòmic, ambiental, sobre la salut, en els llocs de treball, o social, ....  

Doncs bé, aquest compromís, implica també comprometre’s amb el desenvolupament del territori, amb un desenvolupament més sostenible. Així doncs, comporta que aquestes empreses i organitzacions acceptin un seguit de responsabilitats que van molt més enllà dels resultats econòmics.

Amb la finalitat de conciliar aquests objectius (desenvolupament sostenible, responsabilitat i resultat econòmic), cal estar disposat a acceptar alguns requisits, com són:...

  • Cal establir un clima de confiança propici per al diàleg.
  • Cal un diàleg, i diàleg comporta bidireccionalitat entre empresa i territori.
  • Cal conciliar les expectatives i limitacions pròpies i de l’entorn.
  • Cal generar beneficis per a tots els actors (win-win).
  • Cal estar disposat a compartir experiències i millores.
  • Cal comunicar amb transparència.

A més, recordem que les problemàtiques relacionades amb l’activitat d’aquest tipus d’empreses, acostumen a ser complexes i per elles soles i de forma unilateral, és impossible  elaborar respostes, cal l’acció d’altres agents de l’entorn.

Així doncs, l’organització ha de generar i desenvolupar estructures definides per a aconseguir aquest diàleg i un sistema apropiat de gestió que permeti mesurar l’impacte i el retorn dels compromisos que s’hagin acordat amb els grups d’interès.

No hi ha una sola manera, ni un sol instrument per complir amb aquests requisits, no obstant un dels instruments que més s’està aplicant, cal dir que amb prou èxit, entre les empreses del nostre entorn més immediat, és l’anomenat Panel Públic Assessor, conegut per les sigles PPA. Un instrument de trobada i de comunicació entre la societat civil i les empreses, que respon a un objectiu prioritari: establir compromisos estables entre els territoris, on es desenvolupa l’activitat industrial i la pròpia empresa.

La Química de Tarragona n´és un dels exemples clars i es posiciona a nivell estatal en el lideratge d’aquesta forma de relació amb el seu entorn. Empreses com Repsol, BASF, Covestro, o Dow tenen el seu propi Panel Públic Assessor i l’AEQT, l’associació que aplega les empreses del sector químic a Tarragona, també.

En altres territoris les empreses que tenen activitats que impacten en el seu territori més pròxim actuen encara d’esquena a la població, intentant passar desapercebuts.

I com haurien de fer-ho?:

  • Establint un diàleg entre l’empresa i la comunitat, amb la voluntat que sigui bidireccional.
  • Centrant l’interès d’aquest diàleg en la seguretat, l’ecologia, la millora de la qualitat de vida de l’entorn on està implantada l’empresa.
  • Sent responsables sobre els efectes de la seva activitat, parlant-ne.
  • Apostant per la confiabilitat a través de la transparència de la informació.
  • I, en definitiva, plantejant una nova manera de relacionar-se amb la comunitat.

És només prerrogativa de cert tipus d’empreses poder establir aquests compromisos, diàleg, amb el seu entorn territorial?

Avui en dia, les empreses no es poden només centrar en el negoci, en la generació de productes per als seus clients i consumidors. Cada vegada més les empreses incorporen la responsabilitat social no només com una eina de comunicació i imatge, sinó com un compromís de responsabilitat amb el seu entorn, la societat que el forma, les problemàtiques d’aquesta societat, les seves preocupacions, ...

Per fer-ho, cal conèixer l’entorn i els diferents actors que hi ha i cal la voluntat, la “maduració” i la decisió d’adoptar aquest nou paradigma de diàleg amb l’entorn.

Per tant, si alguna empresa s’ho està plantejant:

  1. vol dir que està molt més a prop d’assolir totes i cada una de les característiques que s’ha anat desglossant.
  2. vol dir que l’esforç necessari de desenfocament que cal fer per situar-se en aquest nou paradigma, l’ha començat a recórrer.

Des de Ceres, fa anys que estem apostant i acompanyant en aquest canvi en la manera de relacionar-se, a empreses i a administracions aportant eines de millorar del coneixement de l’entorn i eines de gestió i dinamització de les comunitats.

 

Publicat al Indicador de Economia d'Abril de 2017

Up

Avís legal · Política de privacitat · © 2015 Gabinet Ceres SL

Nuwa Agència Digital