ca | es | en
Twitter LinkedIn

Actualitat

22 Novembre

2020

La transició energètica una oportunitat, una necessitat

La transició energètica una oportunitat, una necessitat

Cap a un nou model


Fa uns mesos que s’ha iniciat a les Terres de l’Ebre un procés centrat en la transició energètica del territori. En aquest viatge, des de Ceres, estem donant suport a Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (COPATE) en el disseny i desenvolupament del procés participatiu que pretén implicar activament als agents econòmics i a la ciutadania en general en aquesta transició.


En termes generals, la transició energètica fa referència a la substitució de les fonts d’energia fòssils per renovables, a l’eficiència energètica i a la reducció dels gasos efecte hivernacle està estretament vinculada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Tanmateix a mesura que un s’immersiona en el concepte i s’hi reflexiona, es disposa d’una perspectiva més transversal en els valors, efectes, causes i conseqüències de l’assoliment d’aquests objectius.


La transició energètica està estretament vinculada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i aquests son un bon marc per visualitzar la globalitat del concepte.

La vinculació principal és amb l’ODS7, garantir l’accés a una energia neta, assequible, segura, sostenible i moderna per a totes les persones. Però hi ha altres objectius que ajuden a donar forma i contingut al concepte: pobresa energètica (ODS1), educació ambiental i empoderament energètic de la ciutadania (ODS4), transició energètica amb perspectiva de gènere (ODS5), infraestructura, recerca i innovació (ODS9), ciutats i comunitats sostenibles (ODS11) o  relació amb l’acció climàtica (ODS13).

Així doncs, amb aquesta visió més àmplia, la transició energètica es vincula no només a all medi ambient, sinó també al desenvolupament econòmic i social.

Una bona transició energètica ha de suposar canvis en la producció energètica, però també canvis en la distribució elèctrica. Però, sobretot, ha de provocar canvis en els hàbits de consum energètic, en els hàbits de mobilitat, i també en el canvi general d’hàbits que a primera vista no relacionaríem amb l’energia, com la forma en com ens alimentem, o ens vestim o anem de vacances.

N’hi haurà prou amb comprar un cotxe elèctric si seguim utilitzant-lo per anar a comprar el pa? O si el 95% del temps està aparcat? N’hi haurà prou amb consumir energia provinent de fonts renovables si aquesta es produeix a milers de quilòmetres de distància? N’hi haurà prou amb ser més eficients en la producció d’aliments, si continuem malbaratant-los? 
Es podrà reduir el consum energètic sense apostar fermament pel reciclatge, per la reutilització i l’economia circular? 

Es fa palès que caldrà parlar d’energia distribuïda, de comunicats locals energètiques, d’economia circular, de reducció del consum, d’autoconsum, d’autosuficiència... i, en definitiva, d’un altre model de desenvolupament social. Aquest nou model no es pot decidir i implantar unilateralment des d’un govern, la societat hi ha de participar activament, doncs és l'única capaç de fer realitat el canvi. Per fer-ho, cal conèixer la seva predisposició, les seves barreres, el seu nivell de conscienciació o de coneixement entorn la realitat del canvi climàtic.

Des de la perspectiva de les empreses, fins ara, el canvi no era una necessitat imperiosa. La creixent pressió social i política en l'àmbit mundial, encara no del tot ferma, i la visibilització d’una oportunitat en l'àmbit de mercat i d’imatge, està impulsant modificacions de productes i serveis.

En alguns casos, els canvis poden venir impulsats per motius eminentment econòmics com la consciència que pot ser una oportunitat de guanys o estalvi, per oferir una imatge molt més responsable socialment (greenwashing) o per la necessitat d’adaptar-se a la innegable realitat dels recursos finits, però també per motius més globals com són la urgència en reduir l’impacte que es té en el medi ambient.

Així, des del sector econòmic energètic, ja s’està fent el canvi productiu cap a fonts renovables, mancant encara un llarg camí cap a canvis més profunds, vinculats a la distribució, que es dirigeixin envers l’autoconsum, l’estructura de xarxa horitzontal, l’energia km0, etc. Que segurament propiciarà l’obertura de l’oligopoli energètic cap a un mercat més competitiu i descentralitzat.

I la necessitat i oportunitat de canvi s’anirà estenent també envers la resta de sectors econòmics que hauran d’adaptar no només el seu producte o serveis a aquest nou model, sinó també la seva forma de treballar, de subministrar-se i de relacionar-se amb l’entorn.

Caldrà seguir provocant canvis, per exemple, que permetin una mobilitat més eficient i menys contaminant, una producció alimentària menys massiva i amb més valor afegit, una producció tèxtil que aposti més clarament per matèries primeres reciclades, etc. Però també, caldrà tenir una visió empresarial que aposti per l’autogeneració energètica, per l’eficiència energètica dels seus processos, per la compra compartida de recursos, entre moltes d’altres mesures empresarials que acaben tenint un impacte evident en la transició energètica global.

La investigació i la recerca ha d’ajudar a materialitzar aquests canvis. I no només a escala tècnica, sinó també a escala social per saber com alinear els avenços econòmics amb les necessitats i expectatives de la societat.


La pregunta clau seria, hem començat el camí assumint i aprofitant la necessitat i l’oportunitat que suposa la transició energètica?

 

Article Indicador d'economia 
Coia Poblet. Cap de projectes Gabinet Ceres.
Up

Avís legal · Política de privacitat · © 2015 Gabinet Ceres SL

Nuwa Agència Digital