2021
.png)
Ceres ha col·laborat amb la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV i l’Observatori Socioambiental de les Terres de l’Ebre per entendre les causes del despoblament de les Terres de l’Ebre i aprofundir-hi.
Els objectius de l’estudi inclouen tant trobar els motius que porten a moltes persones ebrenques a marxar, com trobar aquells motius que les arrelen al seu territori i que, per tant, poden convertir-se en factors d’atracció o retenció. L’estudi es planteja consultant mitjançant enquesta a les dues poblacions i la contraposició dels resultats. Tant als residents, com a les persones que van nàixer a les Terres de l’Ebre i que van marxar.
Els dos col·lectius destaquen alguns aspectes positius compartits en relació a la imatge de les Terres de l’Ebre, com el paisatge, la tranquil·litat o la qualitat de vida. Tanmateix, per als no residents, el caràcter de la gent o la gastronomia eren també punts forts de la imatge de les Terres de l’Ebre, mentre que per als residents aquesta destaca la proximitat geogràfica del mar i la muntanya. Pel que fa als aspectes negatius que defineixen la imatge de les Terres de l’Ebre, ambdues poblacions identifiquen la manca d’oportunitats laborals com el més important, que destaca encara més entre els no residents. A més, les persones residents, hi afegeixen els problemes de comunicació.
En relació amb les actituds, tal com es mostra al gràfic 1, els dos col·lectius comparteixen de forma general les mateixes percepcions en relació amb les Terres de l’Ebre. Per tal d’anar una passa més enllà, es va aplicar una metodologia d’anàlisi multivariant que permet identificar quines actituds discriminen més entre les dues poblacions (anàlisi discriminant). La manca d’oportunitats laborals és el factor més discriminant de tots els analitzats. Destaquen també per la seva importància i un major acord per part dels no residents l’habitatge més assequible, creença de que fora de Terres de l’Ebre es viu millor, més proximitat amb la gent i formació universitària menys prestigiosa. D’altra banda, la població resident destaca per un major acord en la visió sobre la formació professional diversa, la suficient oferta de treball qualificat i la millor qualitat de vida a les TE.
El 60% de les persones no residents indiquen que tenir més oportunitats laborals va ser un dels motius principals que els va fer marxar. Seguit de trobar un lloc de treball més especialitzat, en la mateixa línia però amb un matís important, no es tracta de tenir feina, sinó de tenir una determinada feina. Apareixen també motius relacionats amb la formació en tercer i quart lloc. En canvi, entre les persones residents, moltes s’han quedat o han tornat per temes familiars, per viure en un ambient més tranquil o per tenir millors condicions de vida. Però també hi ha qui ha tornat per motius estrictament laborals, el que obre una porta a revertir la tendència actual.
Fig. 2: Motius pels quals van marxar de les Terres de l’Ebre.
.png)
A partir de l’estudi es constata que actuar en la generació d’oportunitats laborals és clau, però també en el canvi de percepció de la població migrada. En la situació actual, amb canvis rellevants i constants en la forma de treballar i els models productius, s’obren noves oportunitats perquè la gent es quedi a les TE i per propiciar el retorn de les que han marxat, o l’atracció de nouvingudes que busquen un lloc més tranquil i amable per viure. Cal potenciar els aspectes que es perceben com a positius del territori i que poden ajudar també a evitar les fugues, com poden ser la tranquil·litat, la bona qualitat de vida, la cultura i patrimoni. Tant en la seva realitat com en la percepció i comunicació que se’n fa. I sobretot adreçada als residents perquè reforcin l’autoestima.
Fig. 1: Actituds en vers les Terres de l’Ebre
Avís legal · Política de privacitat · © 2015 Gabinet Ceres SL
