ca | es | en
Twitter LinkedIn

Actualitat

20 Març

2020

Avui és sempre tard. Exercici continuat de Prospectiva.

Avui és sempre tard. Exercici continuat de Prospectiva.

Discussions, insults i retrets sobre si les decisions que es prenen avui són correctes, que si la confinació de Catalunya o les mesures econòmiques que es proposen.

Res del que es decideixi avui (18 de Març) ens situarà en una situació òptima.

Les properes setmanes hi haurà molts casos, morts, és col·lapsaran els sistemes sanitaris i la crisi econòmica produirà milers d’aturats i tancaments de moltes empreses. Les famílies patiran.

Al començaments de Gener van aparèixer les primeres notícies sobre el mercat de Wuhan, una ciutat que no sabíem situar al mapa. “és una grip normal” deien la gran majoria de professionals. “té una mortaldat similar a la grip”, “ens preocupa molt més la grip”. Quan es va cancel·lar el Mobile la majoria deien que no tenia cap sentit. Es deia “feu cas als canals oficials”, quan es veien vídeos dels confinaments a la Xina.

Jo el seu moment vaig pensar que era per no crear alarma entre la població i hi trobava una certa lògica, però avui, que veig que ni tant sols es va preparar la compra de mascaretes!  Ningú va contemplar aquest escenari. Bé, gairebé ningú.

Amb l’equip de Ceres, el 13 de Febrer (només hi havia 583 casos fora de la Xina), vam fer un exercici informal de futurització relacionat amb el coronavirus.

Primera pregunta: “quins són els escenaris possibles en relació al coronavirus?”.

Després del debat i la simplificació dels resultats vam identificar 4 escenaris bàsics:

a) Sense conseqüències (el virus no surt de la Xina)

b) Es converteix en una grip recurrent

c) Epidèmia mundial amb baixa mortaldat

d) Epidèmia mundial d'alta mortaldat

Després cadascun de els membres del nostre equip vam fixar una probabilitat per a cada escenari.

S’observa que la visió de les diferents persones és molt diferent i també que l’escenari de “epidèmia mundial amb alta mortaldat” era de llarg el menys probable. Però, dins l’exercici que estàvem fent vam decidir que era el més interessant de treballar.

Sobre aquest escenari (tan proper al que tenim ara) ens vam preguntar quines conseqüències tindria i com podríem saber que estem anant en aquella direcció.

Conseqüències identificades:

  • Impacte en el turisme

  • Polítiques eugenèsiques

  • Tancament de fronteres

  • Xenofòbia

  • Bloqueig Comercial

  • Zones protegides / aïllades

  • Canvi d’hàbits

  • Pèrdua de llibertats

Indicadors que ens dirigim a l’escenari en qüestió

  • Dades d’infecció en molts països

  • Dades de mortaldat en altres països diferents de la Xina

  • Canvi en les normatives i controls de la mobilitat

  • Majors partides pressupostaries

  • Migracions

  • Aturada de l’economia

A mitjans de Gener qualsevol administració o empresa hauria pogut fer aquest exercici, hauria pogut contemplar aquest escenari (que tot i poc probable, amb molt impacte) i hauria pogut prendre les corresponents mesures preventives que probablement no haurien pogut evitar l’arribada del virus, però si que aquest tingués una menor difusió interna i impacte.

La incertesa i el canvi són inherents al nostre moment històric i ho seran per la resta de les nostres vides. El canvi tecnològic, el clima, la demografia, les relacions humanes, ... La informació sobre el present ja no és suficient.

Cal posar el focus en els futurs, per entendre com poden ser i com en podem preparar.

 

Autor: Hildebrand Salvat. Director Tècnic i Soci del Gabinet Ceres.
Segueix tota l'actualitat també a través del nostre perfil twitter

 

Up

Avís legal · Política de privacitat · © 2015 Gabinet Ceres SL

Nuwa Agència Digital