2020
La participació ciutadana no s’atura i menys en aquests moments.
És cert que cal adaptar algunes formes de participació, com a mínim durant un temps. La potenciació de les eines digitals ens han de permetre que la ciutadania segueixi tenint un espai i un paper actiu en la gestió política. I per aquest motiu, hem de millorar-les i fer-les accessibles. No és que ara sigui un bon moment, sinó que ara és el moment.
Perquè no podem donar l’esquena a l’oportunitat que suposa poder reflexionar, debatre i construir el futur immediat i no tan immediat, que ens espera conjuntament.
I ho estem fent, per exemple, a través de processos de pressupostos participatius que obren la participació més enllà de les inversions, tenint en compte que les necessitats que comportarà la crisi del coronavirus farà modificar les prioritats que teníem fins ara com a persona i com a societat. Obrir aquests processos pot voler dir ampliar-los a partides com la de Despeses corrents en béns i serveis o la de Transferències corrents.
L’administració pública haurà de ser el salvavides de moltes llars i empreses, però no podem caure en errors del passat. No ens convé com a societat tornar a veure a l’administració pública com la responsable de totes les solucions, com el pare o la mare de totes i tots. En som tots corresponsables i, des de Ceres, podem aportar la nostra visió.
I no només ens hem de quedar amb la participació de la ciutadania, cal que l’ampliem cap aquells sectors econòmics que es poden veure més afectats per la situació provocada per la pandèmia. Són la peça clau per encarar un camí cap a la recuperació, tant pel seu coneixement i experiència pròpia, com per la necessària implicació que han de tenir en la mateixa. Perquè una estratègia no serà eficaç si no és compartida. Perquè el sector de la restauració, per exemple, és qui millor coneix les seves capacitats i necessitats i ha de poder compartir-les i contrastar-les, ha de poder discutir amb una administració pública les actuacions a fer, sabent què li passa al restaurant del costat, què li passa també a l’administració pública, tenint la capacitat d’aportar idees, de transformar les d’altres i de col·laborar.
Quin sector econòmic del nostre poble, ciutat, comarca..., pot pensar actualment que se’n podrà sortir sol? Per quin motiu, doncs, una administració pública pot tenir aquest mateix pensament? El camí ha de ser compartit i fer-se mitjançant un debat que, a través d’una dinamització experta, permeti marcar i assolir objectius comuns.
I això ens portaria segurament a teoritzar sobre l’adequació del concepte de participació ciutadana, obrint la reflexió cap a altres conceptes, encara poc arrelats, com la cogeneració, la construcció col·lectiva... Però, aquesta discussió formaria part d’un altre article i, fins i tot, d’un altre moment que no és el d’ara.
Avís legal · Política de privacitat · © 2015 Gabinet Ceres SL
