2020
La crisi sanitària encara no ha acabat, però ja la veiem en una clara davallada; la crisi social va aparèixer no molt després, però encara no s’ha manifestat en la seva plenitud; la crisi econòmica ha estat la darrera, però molt possiblement encara no som capaços d’albirar les seves dimensions.
Tot just fa uns dies, el 21 de maig, es van presentar els resultats de l’Informe de Conjuntura Econòmica del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre i les dades que aboquen han de provocar si o si intranquil·litat als municipis i als seus Alcaldes i Alcaldesses. Les més destacades:
Cauen un -4,08% interanual les afiliacions a la Seguretat Social, amb 51.528 treballadors/es (22,83%) acollits en ERTO.
La contractació temporal cau al març un -4,57% i un -15,77% per a la temporal, provocant un augment del 6,18% de l’atur tarragoní interanual.
Cau l’IPC un -0,3% al març en variació interanual. Els aliments és el grup de preus que augmenta més (2,4%).
La dimensió del municipi condiciona els recursos però no la resposta. Un ajuntament pot disposar de recursos molt limitats, però la gestió de la crisi social i econòmica que ens ve a sobre, inclou la presa de decisions d’aspectes organitzatius i de gestió que no es poden eludir.
S’ha d’estar preparats i no deixar la gestió de la crisi per quan estem millor, doncs això ens portarà a una manca de presa de decisions que trobarem a faltar després.
Es cert que els ajuntaments han de respondre segons les seves capacitats humanes i de recursos, però la crisi no entén de dimensions, els seus efectes els estem trobant arreu.
Altra cosa no s’entendria en una època com la que estem, a on, com diu un comunicador que avui està molt a les xarxes, Genis Roca:
Segueix l'actualitat de Ceres també a través del nostre perfil twitter
Ceres investigació sociològica i de mercats
Avís legal · Política de privacitat · © 2015 Gabinet Ceres SL
